«Les vaig recopilar en hores i hores de passejades a l’aire lliure; i
les paraules per explicar-les
estan inspirades en molts llibres…» (Introducció, pàg. 5)
Són històries reals, amb les quals ens convida a eixir a la natura,
a contemplar-la «no hi ha cactus sense punxes (p.9)»
i a escoltar-la «sovint de les dificultats neixen grans idees (p. 36)» …
però sense intervenir… «allà on no arriben els homes, arriben els insectes (p. 11)»
ni tallar els fils que lliguen els éssers vius …
Si un fil es trenca, cal refer-lo?
Utilitza la ironia i preguntes retòriques, de resposta fàcil però no vertadera i després analitza i desmunta els raonaments anteriors. «les preguntes son com les cireres, van caient una darrere l’altra)» (p.46)
És un recull d’històries molt ben contades, amb gran dosis d’ironia i humor, per ajudar-nos a reflexionar i arribar a algunes conclusions, tal com :
.- La natura és sabia, molt més que els humans.
.- La natura està totalment lligada entre si, una acció en un lloc concret desenvolupa unes reaccions en altres llocs no previstes ni desitjades.
.- Els avenços tecnològics (la roda, els avions de reacció, etc.) són fruit de l’observació en animals que ja ho saben fer des de sempre (l’escarabat piloter, el pop, etc.)
.- Possiblement, la natura seria millor si la humanitat no intervinguera en ella i la respectara tal com és.
.- …
I crear el dubte: què la humanitat no és capaç de respectar la natura ens pot dur cap a la destrucció?
En resum, un llibre imprescindible.
Si en volem saber més, la revista Faristol ho explica molt bé:
https://www.clijcat.cat/faristol/critica/-El-fil-invisible-de-la-natura
I si en volem gaudir, no hi ha res millor que llegir el llibre…
Comentat en abril 2025

