Pandora és una gata negra i en acabar de llegir la seua història un adult no pot deixar de pensar en la coneguda frase de Campoamor “Y es que en el mundo traidor nada hay verdad ni mentira. Todo es según el color del cristal con que se mira”. Podem veure la realitat des de diferents punts de vista i com que la saviesa popular diu que una gata negra porta mala i, si a més a més, es diu Pandora, la mala sort està assegurada.
Des de la psicologia sabem que construïm la nostra personalitat amb les aportacions positives o negatives de la gent que ens envolta. Per què, qui som en realitat? El que nosaltres pensem o el que diuen els altres de nosaltres? La percepció dels altres pot canviar la nostra forma d’actuar?
És un al·legat contra els prejudicis. Els que tenim propis i els que rebem per cultura i tradició. I destaca la importància de ser estimades i de tindre un ambient afavoridor.
L’aparició de Glòria a la que ens presenten com una remaire, que pensa que els gats negres donen bona sort, fa que Pandora canvie la visió que té d’ella mateixa i les seues accions.
Les il·lustracions de Gemma Aguasca aporten qualitat, originalitat i humor al text al qual enriqueixen. Els personatges només tenen un ull, la qual cosa també ens parla de la mirada parcial i esbiaixada que tenim de la realitat. Les imatges també reflecteixen l’estat d’ànim de Pandora: la cua, el bigoti.
El format és adequat, dobles pàgines amb l’excepció d’una en què apareix la seqüència de l’acció a través de vinyetes.
Comentat en juliol 2024