Així que van sortir de l’ou,
els petits cocodrils van gatejar
fins a la vora del riu.
Però en Cornèlius va caminar ben dret…
Una vegada més, l’autor ens situa al món de les faules sense moralina, on els animals representen els sentiments i les emocions humanes. Després de la valentia i el lideratge del peix Nadarín i del ratolí poètic Frederick, ens arriba el cocodril Cornèlius capaç de caminar dempeus, en vertical, diferent de la resta dels cocodrils. El protagonista explica els beneficis de caminar així: convé no oblidar que a l’evolució de l’ésser humà hi ha un moment que passaren d’un estadi a un altre més alt amb la conquesta de caminar amb dues potes.
Però cap animal li fa cas i cansat de ser diferent i menyspreat inicia un viatge a la recerca del seu lloc al món. Tanmateix, diferents n’hi ha per tot arreu i de diverses maneres i Cornèlius troba un mico capaç de penjar-se d’un arbre amb la seua cua.
I és a partir d’aquest moment quan descobrim que la seua diferència té un valor afegit: la voluntat d’aprendre, de continuar aprenent. “Ja sap caminar dempeus i, a més a més, aconsegueix penjar-se de la seua cua”. I torna a casa…
Malgrat el temps que ha passat (Leo Lionni ,Amsterdam,1910-1999), malgrat que en eixe temps han sorgit quantitat d’il·lustradors i il·lustradores, nous conceptes i maneres de presentar les imatges als llibres de literatura infantil, la creació dels personatges i dels paisatges de Leo Lionni continuen gaudint d’un atractiu especial. Des del punt de vista estètic, Leo Lionni empra les tècniques del collage i les taques de color. Personatges retallats, plasmats amb la tècnica del collage i col·locats sobre fons preferentment blancs.
Comentat en octubre 2019