Edició bilingüe en àrab i en català.
Aquest pot ser un exemple de què en Literatura hi ha diferents formes d’escriure, podem dir-li periodisme literari? Crònica literària? Literatura periodística? Realitat ficcional?
L’autora és també dissenyadora gràfica i aquest llibre és el seu treball final de carrera, on conta la seva experiència vital, la seva vida a Síria des de l’exili a Àustria.
Són imatges de textos breus, poètics, que defineixen un lloc, una família, l’escola, la religió, l’economia… una veu que descriu sense jutjar, sense saber ben bé que passa, i on, a poc a poc va introduint-se la guerra; textos on hi ha de tot: anècdotes, successos, relats curts…
44 relats més un breu apèndix on, en altre to, relata la seua vida actual a Àustria. Finalment, el reconeixement que eixos dos mons han contribuït a conformar la persona que l’escriptora és avui.
Escriu des de la crònica. És una narració de records. Una narració molt particular allunyada de la dels tradicionals contes àrabs i que ens avisa a la primera pàgina: hi havia una vegada, no hi havia una vegada…
“Vaig viure catorze anys de la meva vida en una de les ciutats més antigues del món: Damasc. En 44 històries de la meva infantesa recordo llocs que ja no existeixen i persones que ara no són on eren abans”.
També realitza les il·lustracions dibuixades a tinta roja sobre fons blanc. Evoquen objectes, mobles, plànols de la casa on vivia, flors…, propis del seu país.
Ha rebut els PREMIS: IBBY Honour List 2018; Österreichischer Kinder- und Jugendbuchpreis 2017; Deutschlandfunk Best books for young Readers 2017; White Raven Award 2016.
Comentat en octubre 2019