La infància necessita protecció, alimentació, una llar … Malauradament, no tots/es tindran les mateixes oportunitats, però en principi tots/es som iguals.
Aquesta és la tesi que defensa tant l’escriptora com la il·lustradora de l’obra, emfatitzant a més a més en la innocència, acceptació i respecte entre els infants que com són criatures es comporten com a tals, sense perjudicis, amb alegria i ganes de jugar.
Mem Fox escriu un text senzill, rítmic, rimat. Basant-se en la repetició perquè els oients puguen seguir-lo, anticipar-se i intervindre, gràcies a la tornada. Ho presenta de forma fragmentada, en pàgines consecutives (dues per a cada vers, esquerra i dreta) per presentar i preparar a la persona lectora a la repetició. Aquesta cançó rimada que tracta de la diferència, es centra en les mans i els peus dels bebès (és el que veuen del seu cos) i ens porta a la tradició perquè aquestes “tirallongues” són les que usa l’oralitat per a ensenyar-nos les parts del cos.
La il·lustradora, magnífica Helen Oxenbury, mostra un catàleg de xiquets/es de diverses cultures i mostra un joc de pàgina doble, pàgina en blanc amb text i pàgina amb text i il·lustració, que aconsegueix acompanyar el ritme del text. La dolçor, tendresa, humor i saviesa per l’observació dels infants, (cara, cos, moviments) … fan que aquestes il·lustracions siguen delicioses.
Aquest és un llibre excel·lent perquè és oral i visual, tan proper del joc i de l’afecte.
L’edició que fa Kalandraka ens sembla igualment excel·lent.
Comentat en abril 2019