La coberta ens presenta el colom, amb l’ull mig clos, i el seu conillet. I el títol dins un fumet, anunciant així que el còmic serà l’estructura narrativa de la història. Tot això en una gamma freda de colors molt relacionada amb l’hora d’anar a dormir i que es mantindrà al llarg de totes les pàgines i unificarà cromàticament la història.
Mo Willems, autor i il·lustrador, recull un seguit d’excuses-estratègies que el colom exposa per ajornar el moment d’anar a dormir. Per una altra banda, utilitza unes il·lustracions esquemàtiques i alhora expressives.
El llibre resulta original pel tractament dels diàlegs. El colom està interpel·lant a un personatge adult que sols apareix en dues pàgines preliminars compartides amb la informació tècnica i a l’acabament, en la resolució del problema. Per tant, el text reprodueix exclusivament les intervencions del colom.
El colom no se’n pot anar a dormir aborda amb humor i tendresa una situació quotidiana, sovint conflictiva, en un moment concret del dia, en la que els menuts s’identificaran fàcilment amb el protagonista.
Comentat en novembre 2018