Aquest àlbum sense paraules és una proposta plàstica que genera immediatament moltes preguntes, unes imatges que disparen el pensament en multiplicitat de lectures i d’hipòtesis.
Observem un paraigua des d’una perspectiva zenital, un zoom que s’apropa i s’allunya, que avança pel carrer un dia de pluja i en el seu recorregut es troba d’altres paraigües que es van sumant a eixe itinerari pels diferents espais de la ciutat: parc, pont, via de tren … no sabem qui està sota els paraigües fins que a la penúltima pàgina del llibre veiem que són xiquetes i xiquets que van a un edifici gran (suposem que és l’escola) i tots els paraigües (ja tancats) apareixen al paraigüer.
Les il·lustracions dels escenaris de la ciutat mostren una tonalitat grisa i neutra (pròpia dels dies de pluja), en canvi, els paraigües són de colors vius. El primer, el groc, i després la resta de colors primaris i les seues combinacions en altres. Aquest contrast fa que en una primera lectura només els colors criden l’atenció, però després les formes també són molt importants per aconseguir (amb els cercles, rectangles, i les diferents perspectives de llunyania i apropament) eixe ball continu de colors i formes en què es converteix l’àlbum que ens ocupa.
El llibre, editat per l’editorial Pastel de Luna, especialitzada en temes orientals, s’acompanya d’un CD. Música composta per Dong Il Sheen. Tanmateix, entenem que la música és optativa i que el llibre té valor per si mateix. Hi ha una proposta didàctica orientada més a la música que a la literatura.
Us suggerim gaudir de l’harmonia, ritme, senzillesa i color en cadascuna de les seues pàgines.
Comentat en febrer 2018