Premi Ramon Llull 2016
La lectura d’aquest llibre ens introdueix en el debat sobre la diferència entre novel·la històrica i història novel·lada. Recordem que a la primera, el més important és la literatura, els personatges amb els seus problemes existencials i la part històrica un context on es desenvolupa el relat. En canvi, a la segona, el que és més important són els fets històrics i els personatges realitzen una funció de comparsa dels fets que es divulguen. Des d’aquesta perspectiva, sembla que al llibre que comentem predominen molt les dades, els fets i els noms històrics en possible detriment del fet literari.
Segueix l’estructura d’un best-seller històric (capítols curts, encadenaments, descripció exhaustiva de dades històriques …) tal vegada massa ambiciós en voler arribar a molts aspectes i incloure tots els detalls. Alguns personatges estan molt ben elaborats i aconsegueix mantenir la tensió narrativa en tot moment.
Tesi que sobresurt: la guerra és dolenta sempre i no hi ha justificació per als fets dels seus autors. Gran part de les pàgines es dediquen a descriure l’horror de la guerra protagonitzat pels soldats dels dos bàndols: carlins i liberals. Encara que, en triar com a protagonista al Capità Groc, ens pot decantar a mirar-la des d’un bàndol concret .
En una entrevista a l’autor diu: “No obstant això, la novel·la no és una crítica ideològica, sinó la constatació de com la passió per defensar unes idees pot arrossegar la vida d’una família i una comarca sencera. Precisament, dibuixa al protagonista com un home tenaç i amb determinació, però que també inspira por perquè està disposat a matar i fins i tot a fer a la resta del poble ballar i cantar sobre un cadàver: “És inquietant. No és molt diferent d’aquells que degollen a un periodista segrestat”.
Gran diferència entre el món adult, on es maten entre ells (germans, amics, etc.) sense pietat, i el món dels xiquets i joves, que de vegades són protagonistes a pesar seu, i que sempre actuen amb innocència i honestedat.
Comentat en gener 2017