És un recull de contes, i com a tal, és elecció del traductor els contes que el conformen. És per això que no hi ha total coincidència entre els contes de l’edició en català, triats i traduïts per Josep Carner i publicats en Espanya per primera vegada en 1918, i les edicions castellanes de Alianza i Barataria de 2013. (El elefante blanco robado y otros cuentos. Traducció de Adrià Edo, Barataria, 2013/El robo del elefante blanco y otros cuentos, Traducció de Borja Garcia Bercero, ed. Alianza, 2013)
Hi ha 15 contes, molt diferents entre si, escrits entre 1867 (consells per a les nenes bones) i 1893 (el bitllet d’un milió de lliures). En tots ells combina l’humor amb la crítica social: critica la hipocresia, la incompetència, la vanitat, la crueltat, les normes absurdes….
Animem a la seva lectura fent nostres les paraules de Mark Twain, en una carta que adreçà a un prestigiós crític britànic sobre la seva obra:
Gairebé mai he intentat instruir-les, però he fet tot el que he pogut per divertir-les. Entretenir-les ja completava les meves aspiracions més estimades; perquè podien instruir-se en altres fonts i jo tenia dues possibilitats d’ajudar el mestre en la seva missió: perquè la diversió és una bona preparació per l’estudi i un bon remei per la fatiga de després.(…) (pàg. 63,www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1923m.pdf)
Comentat en setembre 2014