“El bes és immortal! Va de llavis en llavis, de segle en segle d’edat en edat. Els homes el recullen, el donen i moren.” (p. 26)
“El passat m’atrau, el present m’espanta perquè el futur és la mort.” (p. 26)
És una antologia pòstuma d’uns contes molt elaborats, que parlen de la solitud, el pànic, la bogeria, l’home escindit, les forces interiors… Són contes de tal intensitat que cal llegir a poc a poc.
El vocabulari acurat, la riquesa i minuciositat de les descripcions, la creació d’una atmosfera d’intriga, de desassossec, l’exactitud amb què recrea les sensacions de pànic i la impossibilitat de respondre, de moure’s… ens mostren que estem davant una obra mestra del suspens i de la literatura.
Comentat en novembre 2014