Tradicionalment, les faules que coneixem es caracteritzen perquè els personatges, la gran majoria de les vegades, són animals. Les faules que trobem en aquest llibre amplien en varietat els personatges, apareixen també persones, personificacions d’objectes i idees abstractes.
Encara que les històries estan mesclades, nosaltres farem un intent de classificació que done una visió global dels diferents tipus de faules:
- Faules on els personatges són només animals:
L’autor recrea les faules antigues . En unes respecta el tema de la fam; és a dir, “qui es menja a qui” i l’astúcia com a principal estratègia per evitar ser menjat. “El león y el ratón”, El lobo y el avestruz”, La serpiente y la golondrina” constitueixen clars exemples d’aquest tipus.
En altres, la fam és substituïda per temes com ara: aconseguir l’acumulació de propietats i de riquesa, la fama, l’espoliació des del poder, la manca d’honradesa, la preocupació per l’aparença externa, la imprevisibilitat de la vida, etc.
- Faules amb mescla de persones i animals:
En la relació entre els personatges d’aquestes històries, apareixen els temes del conformisme, l’avarícia, el patriotisme, l’orgull, la insolidaritat, la hipocresia, etc. Exemples les faules “El Boyero y el León” i “El Hombre y la Víbora”
- Faules on els personatges són només persones:
Són aquestes les històries més nombroses i en elles apareixen els temes: la vanitat que provoca la fama, tot es pot comprar amb diners, les intencions dels càrrecs públics, l’adulació com a estratègia per a enganyar, l’enginy al servei de l’egoisme, la perversió, etc. Exemples les faules “El Escritor y el Vagabundo” i “Los dos Poetas”
- Faules on els personatges són conceptes filosòfics com la Moral i l’Optimisme; doctrines com el Cinisme, la Política o el Materialisme; sentiments com el Patriotisme o valors com la Veritat. En elles es parla sobre l’actitud crítica, sobre el poder, sobre els polítics i banquers sempre junts de la mà, sobre la falsedat, l’astúcia, la seducció, etc. Exemples les faules “El Principio Moral i l’Interés Material” i “El Patriota Ingenioso”.
Ambrose Bierce construeix històries on queden reflectits els aspectes dolents del comportament humà. S’allunya del concepte de faula que tradicionalment acabava en una moralitat, prohibia, i obligava a seguir un determinat camí. S’apropa més als contes d’animals de la Tradició Oral, no alliçona, però conté una moral que ens fa reflexionar, un humor cínic que escorxa les nostres actuacions i una anàlisi lúcida sobre la societat actual.
Encara que parega molt atrevit, podem afegir aquest autor al llistat dels grans fabulistes que han destacat al llarg de la història de la literatura. Junt amb Esopo, Fedro, La Fontaine, Samaniego i Iriarte, apareixeria Ambrose Bierce amb la seua ploma enverinada.
Comentat en desembre de 2012