Aquest bellíssim poema de Jacques Prévert (pertany al poemari Paraules 1946) ens proposa pintar la gàbia per a què entre màgicament el pardalet. Prèvert juga en la seua poètica surrealista amb el somni i la realitat, per valorar la bellesa i la llibertat, l’espera i la paciència i el procés de la creació.
Aquest poema ha segut inspiració de cançons, pintures, animació …
El joc està present en cada vers i les estacions de l’any, els diferents espais (el bosc, el dormitori, el jardí …), la pintura, la música … conformen un univers proper al xiquet de totes les edats.
Les il·lustracions de Mordicai Gerstein s’endinsen en el poema, acompanyen i donen llum als versos.
Comentat en octubre 2011