Si un bon llibre és aquell que et condueix a desitjar llegir altres llibres, sens dubte aquest àlbum ho és. Es tracta de la recreació il·lustrada d’un dels records contats per Saramago en el seu llibre “Petites memòries“(Ed. 62, 2007), i la seva lectura desperta la curiositat pel llibre original. Si vas a l’original, t’enlluerna amb multitud de reflexions i records tan magnífics i ben relatats com aquest.
En realitat és la història d’una frustració, de saber acceptar que de vegades, encara que ho desitgem i posem tots els mitjans, no podem aconseguir allò que volem …
“Em vaig estar allà fins que quasi no distingia la boia que només el corrent feia oscil·lar una mica, i, finalment, amb la tristesa al cor, vaig cargolar el fil i vaig tornar-me’n a casa.
… i no passa res:
“Fos com fos, però, amb el meu ham enganxat a les ganyes, tenia la meua marca, era meu.”
La interpretació plàstica de M. Estrada recrea el text mitjançant el collage, els colors (lluminosos o foscos segons l’estat d’ànim del personatge) i la simbologia, utilitzada bé com homenatge a un pintor (les cortines de la finestra) o al mateix Saramago: així, al final del llibre, el nen torna a provar sort amb nous estris i després camina sobre el llom del peix que NO ha aconseguit, peix que també és una O gegantina dintre d’un mar de lletres on destaquen les que formen la paraula SARAMAGO.
Comentat en gener 2012