Pàgines de cartó i format necessàriament vertical on veiem a la coberta una casa alta a la dreta que té una finestra oberta on es troba el pastís. La teulada i la porta de color roig marquen amunt i avall.
Un os contempla aquell deliciós pastís ficant-se la mà a la boca i possiblement pensant com arribar per menjar-s’ho.
L’estructura acumulativa on un animal s’incorpora en cada pàgina ja és coneguda, però ací descobrim la sorpresa del final i les postures divertides dels diferents animals ordenats pel seu tamany que volen arribar al pastís.
És un llibre per als més menuts i així ens trobem elements dels contes de tradició oral i una materialitat adient per a criatures petites.
La voracitat és l’impuls que motiva aquest relat i l’ordre i la repetició són els factors de la seua memorització.
La col·laboració junt amb l’astúcia del pardal i la generositat de la criatura que ofereix el pastís per a tots, són components d’una història que recorda a altres conegudes com “De què fa gust la lluna”.
Comença amb una evident verticalitat i acaba amb l’horitzontalitat que cal per fer la filera per repartir el pastís
Les imatges tenen també una lectura paral·lela que és la del petit ocell que s’apropa amb paciència i té el seu premi.
El títol ja forma part del text que repetirem pàgina a pàgina.
Comentat en juny de 2026