Aquesta història formada per quatre capítols i narrada per persones diferents ens conta la persecució de les tropes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial als jueus i a tothom que no tinguera la seua ideologia.
La protagonista, Franciska, viu a Alemanya amb el seu home i els dos fills. El pare era partidari de Hitler i, en canvi, a la mare li horroritzava el nazisme. Un dia ella decideix anar-se’n d’Alemanya i tornar a Polònia. Els fills se’n van amb ella.
S’instal·len a Sokal, poble menut prop de Varsòvia. En la caseta on viuen Franciska arrisca la seua vida i la de la seua filla Helena amagant a dues famílies jueves i a un soldat alemany en diferents espais perquè no es veren durant tota l’ocupació fins a juliol de 1944, data que els alemanys derrotats per l’exèrcit rus abandonen Polònia.
Franciska, quan els protegia no tenia en compte ni la seua religió ni d’on eren. L’únic que pretenia era salvar-los la vida.
Ella, a més a més de bona persona, altruista, solidària i generosa, també és intel·ligent i astuta. Per tant, sempre troba la manera de salvar de la mort segura a totes les persones que té a sa casa.
Amb aquest motiu utilitza estratègies diferents com convidar a sopar al comandant i als oficials alemanys preparant-los àgapes exquisides tradicionals polonesos. També dient-los als soldats que llevaren els tancs de la porta de la casa perquè als moure’ls, la casa es podia esfondrar, o quan per salvar al soldat Vilheim plena la seua camisa de sang matant una gallina i la tira al riu. Així el donen per mort.
Partint d’una història real, l’autora la inventa situant-la cronològicament i aportant maneres de comportament denigrants de les tropes alemanyes cap als jueus, com portar visible l’estrella, comprar sols en les tendes dels jueus o prohibint-los treballar en certes fàbriques.
Tots els personatges destil·len bondat i paciència amb l’esperança que s’acabe la guerra per poder viure en pau.
Narració ben contada, amb ritme àgil i bona descripció dels personatges.
Com diu als agraïments Arnold Noyek, un intel·lectual amic de l’autora, “aquesta història pot contribuir a promoure la pau i l’enteniment”.
Comentat en juny de 2026