Jeanette Winterson, escriptora anglesa, ens presenta una novel·la sobre la passió, el desig, la pèrdua i les diferents relacions amoroses.
L’autora manifesta una crítica al matrimoni. “En el matrimoni l’encanteri no funciona. El matrimoni és una arma molt feble contra el desig.” Ella fa gala de la promiscuïtat.
La narració comença plantejant una pregunta: “Per què ha de ser la pèrdua la mesura de l’amor?”
Winterson tria la protagonista, que és la narradora, conta la història en primera persona.
La protagonista de la història està acostumada a tindre relacions curtes, poc duradores. En canvi, quan coneix a Louise es sent totalment atreta per ella. Aquesta no li diu que pateix una malaltia incurable. La protagonista per no interferir i que ella es curara, s’allunya, però això no impedeix que es desespere buscant-la i que perdure el desig i l’afecte d’estar amb ella.
Una vegada que la protagonista s’ha allunyat de la seua estimada elabora el seu dol fent un monòleg íntim obsessiu, un recorregut a través del seu cos: pell, sentits, …
“La teua pell fa un gust salat i cítric. Quan passo la llengua en una llarga línia humida pels teus pits en noto els pèls minúsculs, l’aurèola que s’arruga, el con del mugró. Els teus pits són ruscs que regalimen mel”.
És una novel·la sensual, provocadora, on l’autora no jusga el comportament de les persones, parla de les relacions amoroses i passionals sense moralitzar, mostrant-nos que l’absència de la persona estimada estimula el desig d’estar amb ella.
La narradora no està identificada ni sexualment ni de gènere.
L’autora utilitza un llenguatge poètic no sols per expressar els sentiments sinó també per aprofundir en la intensitat de les relacions humanes, unint anatomia i sentiments.
Aquest relat és una meditació sobre l’amor i el cos i també és una invitació a repensar les nostres pròpies limitacions culturals entorn del gènere i la identitat.
Winterson va escriure el llibre a 1992.
Comentat en maig 2026