Una nena i la seua nina Carolina murmuren a l’habitació, jugant a aprendre a encendre llumins d’amagat dels pares, jugar amb el perill, descobrir-ne la poètica, ballar amb els límits i el risc.
Perquè és això el que fan la protagonista i la Carolina, a més cada vegada que encenen un llumí, un misteriós follet l’apaga amb un buf.
Un dels punts forts del llibre és la creació d’una atmosfera que combina la quotidianitat amb elements fantàstics. La presència del follet que apaga els llumins introdueix un toc de misteri que pot interpretar-se com una representació simbòlica de la por o dels límits.
D’altra banda, el final introdueix la figura dels pares com a símbol de protecció i seguretat, aportant una lectura tranquil·litzadora després de la tensió generada pel joc amb el perill.
A més, la narració en primera persona acosta el lector a la mirada infantil, fent-lo partícip de la curiositat de la protagonista.
Cal destacar també el llenguatge poètic i les repeticions, que aporten musicalitat i reforcen la intensitat de les emocions. Les il·lustracions, amb la seua combinació d’elements reals i onírics, complementen el text i amplien el seu significat, creant una experiència visual i narrativa rica.
Juan Kruz Igerabide, guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2018.
Les il·lustracions de Belén Lucas, utilitza textures i collages amb llapis per crear un pont entre elements familiars i onírics que, a primer cop d’ull, poden semblar desconcertants o naïfs.
Comentat en febrer de 2026