Els protagonistes d’aquesta història són dos germans que degut a la guerra ho perden tot: l’escola, la casa, l’amic. La mare els diu que juguen a fet i amagar. La mare oculta la realitat? El joc representa l’acció d’amagar-se de les bombes? Apareix el joc com una manera de fugir del que està passant o, potser també una forma de suportar-ho?
La narració està situada en tres espais diferents: l’escola, la casa i el parc, però en cap estan segurs. Per sobreviure han d’anar al refugi.
L’obertura del forat cada vegada és més gran.
Dins el forat, hi ha pocs elements: l’escala de fusta té un caràcter funcional, per una banda, representa la fugida; per altra, col·locada a terra pot simbolitzar les vies del tren portant-los a l’exili o la pervivència a quedar-se dins.
El text, pàgina a pàgina aporta detalls sobre la situació dels germans: primer no troben la casa, després busquen el pare, passen fam i set, el germà es posa malalt, volen fugir…
Un llibre de denúncia on l’autora reflecteix el poder destructiu d’un conflicte bèl·lic.
El títol, al principi gran, a doble pàgina, en lletres negres sobre fons blanc es pot interpretar com l’efecte tan dur produït per la guerra o també pot ser un crit a la desesperació.
És un llibre molt simbòlic.
Està escrit en primera persona. La història que és contada per la germana ens apropa a les emocions que hi viuen.
Les il·lustracions d’Isidro Ferrer superen la força que pot tindre el text.
Coberta i contracoberta formen una doble pàgina que destaca pel seu disseny geomètric. Edificis esquemàtics grisos i marrons de tonalitats fosques provoquen una sensació de fredor i solitud que avisa d’una història que commou.
Els personatges representats en figures de fusta sense braços i sense ulls mirant cap a terra expressen la impossibilitat de l’individu d’actuar en la guerra.
El text i les il·lustracions ens porten a conscienciar-nos del poder maligne d’una guerra i de la necessitat de construir un món millor.
NO ha rebut varis premis, entre ells el Premi Todos Tus Libros al millor llibre juvenil 2024.
Comentat en març 2026