ANIMACIÓ A LA LECTURA, TÈCNIQUES I DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA
INTRODUCCIÓ:
El dilluns 19 de gener del 2026 a les 16:30 hores tres membres del Col·lectiu de Literatura infantil i juvenil Pep Sempere van realitzar una sessió d’una hora i mitja a través de videoconferència amb el professorat de l’IES Gran Via d’Alacant sobre els aspectes de literatura esmentats al títol d’aquest document
La sessió constava de tres blocs: Selecció de llibres, Presentació de llibres i Propostes d’escriptura.
DESENVOLUPAMENT:
PRIMER BLOC: SELECCIÓ DE LLIBRES, comentàrem que la selecció és una condició necessària per al funcionament òptim de la biblioteca d’aula o de centre i explicàrem els nostres criteris de selecció agrupats en:
1-Anàlisi de continguts
Seleccionem llibres que visibilitzen temes conflictius, per exemple l’embaràs a l’adolescència com al llibre L’estiu circular o també els abusos sexuals com al llibre Les llàgrimes de Caputxeta.
Seleccionem llibres irreverents com L’entrada de Crist a Bruxel·les, llibres sense missatges discriminatoris, llibres no sexistes o llibres que incloguin les diferències com Sweet Sixteen.
Seleccionem llibres que defensen els valors de l’amistat i l’escolta com al llibre Momo llibres que defensen el poder col·lectiu com al llibre Som tempesta llibres que defensen la cura de la natura com al llibre Plàsticus marítimus.
Seleccionem llibres que denuncien injustícies com al llibre Frank i llibres que es posicionen contra les guerres com al llibre L’espera.
Seleccionem llibres que parlen sobre la mort i el dol sense adoctrinar com al llibre El cielo de Anna.
2-Utilització del llenguatge
La nostra selecció opta per la no infantilització i la no simplificació del llenguatge.
3-Il·lustracions
Seleccionem llibres on les il·lustracions tinguen sinergia amb el text o el complementen o afegisquen aspectes nous que no apareixen al text.
També seleccionem llibres amb imatges trencadores com al llibre Kinsugi que mostràrem als participants.
SEGON BLOC: PRESENTACIÓ DE LLIBRES, comentàrem que es necessiten determinats estímuls per a desenvolupar l’hàbit lector. No existeix el desig sense provocació; és a dir, cal animar per a despertar el desig de llegir.
Una estratègia important és la Presentació de llibres. A això dedicàrem aquesta segona part.
Presentàrem els llibres:
EL Llop: la forma de presentació va ser posant l’accent en la defensa que fa la història de l’amistat, l’empatia i el coratge sense oblidar l’humor i la tendresa que desprèn.
Som tempesta: la forma de presentació va consistir a focalitzar l’interès del llibre en la defensa del poder de la col·lectivitat i la varietat tipogràfica de cadascuna de les seues pàgines aconseguida a través d’un treball d’equip.
Migrants: la forma de presentació va consistir a establir una conversa literària plantejant preguntes que neixen de les pàgines del llibre i provocant la formulació d’hipòtesi.
L’Artur i la Clementina: la forma de presentació va ser l’explicació detallada de l’experiència que es va portar endavant en un centre educatiu consistent en el plantejament d’un debat entre l’alumnat que estava a favor de l’actitud de l’Artur i l’alumnat a favor de l’actitud de la Clementina.
TERCER BLOC: PROPOSTES D’ESCRIPTURA, reivindicàrem l’escriptura com a ferramenta essencial per a induir a la lectura i plantejàrem una activitat a partir dels llibres:
El tigre de Mary Plexiglàs: el primer conte d’aquest llibre de Miquel Obiols té per títol “carta a Pompeu Fabra”. Férem la lectura en veu alta de la carta sense dir el títol i els assistents havien d’endevinar a qui anava dirigida. Reivindicàrem alhora la lectura en veu alta com una eina important a l’animació lectora.
22 granos de arroz: el llibre d’Isabel Castaño a base de tautogrames. Triàrem el tautograma de la T i la llegírem en veu alta. La idea era que els assistents confeccionaren un tautograma amb la S; tanmateix, no hi va haver temps a realitzar l’activitat. Reivindicàrem de nou la lectura en veu alta com una eina important a l’animació lectora.
CONCLUSIONS:
-Per a nosaltres va suposar un repte important, perquè no ho havien fet mai, parlar de literatura juvenil a professorat de Secundària i Bat. Som satisfetes del resultat.
-La sessió va servir per a reafirmar, una vegada més, que les xerrades d’animació a la lectura a través de les pantalles, resulten incòmodes, poc efectives i no permeten el feed back que nosaltres voldríem.
-Sovint caem a la mateixa errada de confeccionar una sessió amb massa activitats que excedeixen al temps que tenim d’exposició. La conseqüència és que intentem anar de pressa per a fer tot el que hem preparat o deixem aspectes sense realitzar. Suposem que la causa d’aquest plantejament és la por de quedar-nos sense activitats o la necessitat de demostrar que sabem més del que diem.
-Durant molt de temps, la literatura juvenil ha estat inclosa en la literatura infantil. Va sent hora que se li done un espai propi i el pes que li pertoca.