Narrada des del punt de vista de l’espectador, un narrador a qui Stanišić no posa nom, perquè podríem ser qualsevol de nosaltres.
Fet a dues tintes, ajuden a crear una atmosfera que matisa la veu del protagonista, personatge molt ben construït i ple de matisos.
L’argument: Arriben les vacances d’estiu i la mare l’apunta a les colònies de l’escola contra la seva voluntat. El protagonista es declara urbanita no suporta els mosquits, les ortigues ni banyar-se al riu, però entén que la seva mare no té massa més opcions. Això sí, només arribar ja fa saber a tots els monitors que, tot i que no donarà problemes, no pensa participar ni il·lusionar-se per cap de les típiques activitats programades.
Odia la naturalesa, odia el trio abusador de la seva classe (en Marko i dos bessons) i li toca compartir habitació amb en Jörg, un nano extremadament motivat, content de passar uns dies a la natura.
S’hi parla d’amistat, d’assetjament, de família… Però també de la por, de les debilitats, de la necessitat d’encaixar… D’adults que no saben com resoldre situacions i de joves que ho fan tan bé com poden, o no.
No és només una novel·la en la qual pretén destacar i denunciar l’assetjament, centrant-se bé en l’assetjador o en la víctima, ho fa des d’un altre personatge i com es mou est davant les possibles situacions que pogueren ocórrer. Interessant punt de vista.
Cal destacar les il·lustracions de Regina Kehn, tendres i poètiques però iròniques alhora.
L’autor Saša Stanišić (Iugoslàvia, 1978), és PREMI ALEMANY DE LITERATURA JUVENIL 2024
Comentat en octubre 2025