Negre sobre roig. Roig de foc, roig incendiari. Força i contrast. És el primer que sentim en tindre a les nostres mans el llibre Rotundamente negra de la poeta Shirley Campbell Barr, nascuda a Costa Rica i descendent de jamaicans.
Després, en obrir-ho, guardes amb la imatge d’un cap representatiu d’una ètnia i una terra determinada.
I, amb 23 poemes.
Repartits en 4 parts separades entre si per pàgines en negre, que recorden el fos en negre del cinema, i el contrast amb les pàgines blanques on es troben els versos.
1a part: Declaración de principios
En la que reivindica amb orgull la terra on ha nascut i l’ha vista créixer, el fet de ser dona i d’ètnia negra, la seua llengua heretada dels seus avantpassats i les seues cançons, la seua forma de vestir i les seus creences. I ho fa amb molta força en Rotundamente negra, Insistencia, Liberada y Porque me da la gana.
2a part: …de manos abiertas…
Parla de l’efecte de la maternitat, de l’amor matern. Li explica a la seua filla els temps difícils en què els ha tocat viure, la por que té no per ella sinó que està atemorida pel que poguera ocórrer-li als seus fills. I, per damunt de totes les dificultats, la força de l’amor i l’afectivitat. I també parla de la solitud, del dolor per l’absència dels que han marxat
3a part: Sueños en mujer
Es naix dona i l’educació ens diu el que és i com actuar com a tal. El dur i amarg que pot ser adonar-nos d’això i acceptar-ho plenament. Però també de la meravella de somiar, de l’aprenentatge i les experiències que vivim i que ens marquen i com arribem a la maduresa sent la suma de tot això.
I acaba amb tres cartes dirigides a les seues àvies on troba a faltar haver-les conegut més.
4a part: Historia develada…
En aquests poemes li demana comptes a la història de l’oblit en el qual s’ha tingut a les dones i més encara a les dones negres. Reivindica aquest paper.
En resum, podem dir que és una poesia al voltant de temes com ara el color de la pell, la pròpia existència, la identitat, la seua terra, la llibertat, la seua història. Que fa el recorregut de la identitat d’una persona: el físic, el relacional, el social. Una poesia reivindicativa, que homenatja les terres africanes i a les àvies i avis. De vegades és un crit d’auxili, un missatge del qual cal fer per a aconseguir visibilitzar la seua terra. Una poesia d’autoafirmació.
Una poesia plena de verbs que representen l’activisme, la declaració de principis de l’autora, la presa de consciència. Una poesia amb moltes enumeracions de noms i accions. Amb anàfores al principi del vers, al principi de cada estrofa. Una poesia que de vegades no té signes de puntuació i és el propi lector l’encarregat de posar-los. Estructures que, malgrat l’absència de rima, creen un ritme i una força que atrapen.
Comentat en març 2025