Giovanni Drogo, el temps i l’espai són els protagonistes d’aquesta novel·la.
Drogo, un jove oficial, és destinat a la Fortalesa Bastiani situada en un terreny inhòspit, llunyà, estrany i sinistre, última avançada davant del possible atac dels tàrtars. Amenaça ajornada i inconcreta però contínuament present. El viatge és una aventura, ningú sap on és i què és la Fortalesa. Quan està arribant es troba amb una figura humana a cavall, semblant a ell, en la cruïlla de dos camins: el capità Ortiz que li dona informació de la Fortalesa.
Amb el pas del temps es repeteix la mateixa escena del principi però canviant els papers. És una novel·la cíclica. En aquest cas Drogo és el capità i un tinent jove el que arriba. El saluda i tenen el mateix diàleg.
Quan arriba al seu destí rep una impressió negativa de la Fortalesa i decideix marxar ràpidament, però accepta quedar-se 4 mesos abans de demanar el trasllat. I la Fortalesa canvia a Drogo. Als 4 anys torna a la ciutat, a la seua casa, però es sent un estrany, res el motiva, tots els seus amics han fet la seua vida i fins i tot Maria, la germana del seu amic, ja no l’atrau.
Demana el trasllat, però van a reduir el personal i els companys, sense dir-li res, ho han demanat abans que ell i ha de tornar. I en la Fortalesa queda atrapat per la rutina, per la monotonia. El temps es convertix en una cosa irreal, el passat no existix, el present sempre és igual i el futur és el desig de què ocórrega alguna cosa que done sentit a la seua vida. El temps passa igual, ni més ràpid ni més lent, per a tots els homes de la Fortalesa, però no són conscients i Drogo pensa que té tot el temps al davant.
És una profunda reflexió de com els éssers humans malgasten la vida no vivint el present perquè esperen alguna cosa que mai arriba i que és el que donarà sentit a les seues vides.
Els tàrtars són els altres, els enemics, els que venen de fora a destruir el nostre.
També qüestiona la rigidesa de les normes de la vida militar i la seua irracionalitat. El soldat que és abatut, encara que el coneixen, perquè no sap la contrasenya. L’absurda mort del tinent Angustina que preferix morir abans que fer patent la seua debilitat.
I quan arriba la invasió dels tàrtars, Drogo està malalt i el trauen de la Fortalesa. L’esperat moment de glòria que havia de donar-li sentit a la seua vida s’allunya. Ha de demostrar el seu valor no guanyant a la mort sinó morint amb dignitat, exiliat i en solitud.
Des de la primera línia destaca la narració acurada, precisa amb llargues descripcions i abundants adjectius. Hi ha un narrador omniscient que conta la història com si ell estiguera present i que canvia el to quan es dirigeix als lectors. Va ser publicat per primera vegada en castellà l’any 1976.
Comentat en febrer del 2026