LA CALAVERA és l’adaptació d’un conte popular tirolés i s’endinsa en un relat de por, en la literatura de l’estrany.
L’autor és Jon Klassen, premiat i reconegut il·lustrador i autor de llibres per a infants com VULL EL MEU BARRET, EN JAN I EN PEP FAN UN FORAT, EL LLOP L’ÀNEC I EL RATOLÍ, DUES TORTUGUES I UN BARRET …
Abans del títol ens trobem un petit text que diu:
UNA NIT,
EN PLENA NIT,
MENTRE TOTS DORMIEN,
OTILIA, PER FI, ES VA ESCAPAR.
Aquest inici ens genera ja preguntes:
Otilia havia fugit per fi de casa vol dir que la xiqueta estava en perill?
Necessita canviar de vida?
Busca refugi i companyia?
Klassen explica que ha versionat un conte tradicional però amb una solució diferent de l’original. Un final distint.
La relació entre xiqueta i calavera és diferent de l’esperada. Es crea una atmosfera misteriosa on es mostra que és possible que la protagonista i la calavera estiguen unides.
La lectura de la narració combina bosc, foscor, secret, foguera, pou … i l’estrany, l’amistat entre una xiqueta i una calavera.
I un perill, l’esquelet sense cap. La protagonista aconsegueix des-fer el perill i trobar un nova realitat.
Sembla una bona oportunitat d’oferir un relat amb tots els elements de por, que ens generen intriga, incertesa … fins i tot amb un final difícil: la calavera i Otilia desdejunen juntes perquè inicien una nova vida.
Les il·lustracions de Klassen són molt representatives d’un estil que marca qualsevol dibuix de l’il·lustrador canadenc.
Al principi de la narració són tot ombres i foscor que van guanyar llum quan avança l’amistat entre Otilia i la calavera. La tècnica en aquarel·la i tinta digital dona una personal textura a les imatges.
En el conte popular l’horror, el mal, el monstre … apareixen amb tota la seua autèntica força pertorbadora. No són una decoració seductora i gratuïta, amb efectes especials de fantasmes i castells amb teranyines … que solen desil·lusionar a les lectores.
La por en la LIJ actual té una funció desmitificadora; és a dir, està present com a tema, però en general no es busca despertar en les criatures temor sinó alliberar-los de la por.
Solen ser pors alleujades en desmuntar-los per l’humor o des de la raó.
La LIJ pot ser un espai de protecció, però no s’ha d’oblidar que també ha de constituir un espai ideal per experimentar i elaborar les pors de manera simbòlica i profunda. Calen relats amb riscos, exigents que ofereixen inquietuds i reflexions importants. Aquest llibre ho és.
Comentat en gener 2026