Cal començar la ressenya aturant-nos en Marta Nin, tant per l’acurada selecció dels contes d’aquest llibre com per l’excel·lent traducció realitzada.
Marta Nin va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg dels anys ha exercit de traductora i intèrpret del rus, l’anglès, el castellà i el català a Anglaterra, Rússia, Síria, Jordània, Itàlia, Malta i Mèxic. Ha estat guardonada pel Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2021) i Premi Nollegiu Narrativa a millor obra traduïda (2021) amb I del cel van caure tres pomes.
El llibre duu una introducció de Marta Nin amb detalls que ens orienten sobre allò que tenim a les mans: «La selecció que presentem és una mostra de la seva evolució com a narrador des del primerenc «Albert» fins al tardà «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d’escorça de til·ler». (…) Només li calen poques pàgines per deixar-nos una impressió que ressona dins nostre.»
Són 6 relats curts disposats en ordre cronològic:
«Albert» un retrat de la vida bohèmia, es pot ser un geni i un borratxo? La defensa de l’art com a manifestació suprema del poder humà.
«Tres morts», no és igual la mort segons la classe social.
«La història d’un cavall», una magnífica faula explicada pel propi cavall, tota una lliçó de dignitat.
«Quanta terra necessita una persona» la millor història de la literatura universal, segons J. Joyce.
«Dues versions diferents de la història d’un rusc…», altra faula. Davant els mateixos fets no és igual si ho conta l’abegot o si és l’abella obrera.
«Després del ball»: «la meva vida es va capgirar en una sola nit, o més aviat en un matí».
Tolstoi tenia la gran virtut de detectar l’essencial. Recollia una naturalitat i una certesa hereva de segles i segles de narració.
En una carta, dos anys abans de morir-se, escriu:
«La senzillesa és condició indispensable per la bellesa. El que és senzill i natural pot no ser bo, però l’abstrús i artificiós no ho pot ser de cap manera»
La seua prosa fuig de tot allò que siga artificiós, i s’orienta cap a l’autenticitat i la vitalitat, tal com la prosa homèrica, on la paraula s’ajusta a allò que diu com un vestit transparent.
I aprofita aquesta prosa per retratar, amb una mirada crítica, la societat del seu temps.
Cal llegir-lo, gaudir-lo i encomanar-se de la seua passió per reflectir amb les paraules més adients el món que l’envolta.
Aquesta selecció de contes potser la porta d’entrada perfecta a l’univers de l’autor.
Comentat en juny 2025