Aquest llibre crida l’atenció, en primer lloc, pel format, és molt allargat, després perquè el títol està en singular i n’hi ha dibuixades moltes tortugues i, després de llegir-lo, per com fa l’apropament al dol per a petits i petites.
És un llibre que parla de la mort encara que en cap moment l’anomena.
El text, escrit en primera persona és breu, amb una sintaxi senzilla, amb enumeració d’accions que recorden la relació entre el protagonista i el seu avi al qual no recorda.
Les tortugues aporten un temps narratiu especial, lent i pausat com el seu caminar.
Hi ha una associació entre la tortuga i la vellesa; el temps que passa i com passa, la relació entre majors i petits fora del ritme ràpid de la vida actual.
Recorre al joc, a l’humor, a la narració poètica.
Apel·la als sentits (vista, oïda, olfacte, tacte) i la il·lustració i el color són l’acompanyament perfecte del text: fons negre quan parla de l’avi mort, fons blanc quan parla de les tortugues, amb el text situat a la part inferior de la pàgina.
Entranyable, poètic. Un homenatge als avis.