La maldat reconvertida en afectivitat resulta un tema recurrent a la literatura infantil i juvenil. Recordem-ho en llibres com ara: Els tres bandits o Els señor de los Alisos: violència versus innocència que acaba transformant-se en amor.
Fantàstica novel·la que et fa pensar qui són realment els dolents en aquest món. És més dolent l’assassí que mata per sobreviure o la policia que mata de manera indiscriminada i sense cap sentiment de culpabilitat per matar innocents? Com a mínim és una novel·la que fa dubtar sobre la divisió entre bons i dolents. És una novel·la que et sorprèn contínuament, no hi ha res de predictible, i això fa més apassionant la seua lectura.
Tanmateix, el personatge dolent comparteix protagonisme amb Paolo, el xiquet orfe que evoluciona des de la por fins a l’estima, que en el viatge pels pobles de la Patagònia xilena experimenta una iniciació fins a convertir-se en un jove emocionalment autònom i capaç de gestionar la seua vida futura i que aprèn la complexitat del comportament humà: no n’hi ha persones totalment bones ni totalment dolentes. No sols Paolo sinó que tots els personatges que hi apareixen en la novel·la evolucionen pel contacte amb la resta i per la duresa de la vida que els ha tocat viure.
És possible conviure i arribar a estimar a qui t’ha fet tant de mal, i al mateix temps, t’estima i fa el que siga per tu? Una mateixa persona pot ser capaç de les majors atrocitats i la generositat més extrema? Disjuntiva entre odiar o estimar; una situació incòmoda que engresca a pensar en la complexitat de la vida.
El paisatge també forma part de la narració. La necessitat, la supervivència obliga a conviure.
L’autora no jutja en cap moment, sols presenta els fets i les reflexions, en un llenguatge concís i brillant, on s’alternen la innocència del xiquet i la malícia de l’adult.
Comentat en abril 2018