Llibre inspirat en una llegenda tibetana; una faula moderna, una història on els adults en lloc d’ajudar al protagonista insisteixen a donar-li consells, assessorar-lo, renyir-lo…, és a dir, escoltar-se a si mateixos i oblidar-se de qui es troba davant d’ells amb un problema greu.
És la mateixa lectura la que faria un xiquet que un adult? S’apunta perquè veiem en algunes pàgines la necessitat de tenir uns referents per poder entendre completament el personatge, que tal vegada els xiquets no tenen, però el lector infantil possiblement no es fixa tant en les característiques dels personatges que intervenen, com en la situació del protagonista, que ha caigut i està sol.
El protagonista té un problema i ningú dels que arriben l’entenen i li donen solució.
L’únic que l’ajuda és altre tan petit com ell, l’elefantet, és una ajuda entre iguals.
És un llibre divertit, enginyós; constatem que sabem poc sobre la qualitat dels animals que van apareixent, i caldria dedicar-li una ullada a llibres com el de Cirlot, «Diccionari de símbols».
Comentat en novembre 2014