La 1a edició, clandestina, fou publicada en París, 1952; la 2a, censurada, en Barcelona, 1972 i la 3a, restaurada, en Barcelona, en 1977.
No és una poesia de fàcil lectura. Requereix un esforç, és poesia molt culta i amb un ritme impecable, com un diapasó.
Missiva
T’escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc
(pàg. 52. Barcelona, 1940)
De vegades ens sembla arcaica, allunyada i perduda en el temps:
Vaig com les aus
Vaig com les aus quan han perdut lo fill,
que giravolten sense haver-hi consol
amb crits de sang alerten son estol
com si el món entrés en gran perill. (…)
(pàg. 169, París,1946)
Demana lectura pausada i relectura. És necessària la veu del lector i s’agraeix la lectura en veu alta i compartida. Les notes, incloses al final del llibre, i que, tal com diu l’autor, formen un tot amb els poemes, ens encaminen cap a una relectura amb altres ulls.
Ens agrada la metàfora del poeta com alquimista.
Comentat en febrer 2014