L’autora en aquest llibre fa un homenatge a «Els nens de la meua escala» un recull de catorze petits contes que Joan Salvat-Papasseit va publicar a la revista La Mainada entre el 7 d’octubre i el 4 de novembre de 1921. El 1926 els seus amics van aplegar-los en un llibre il·lustrat per Emili Ferrer i Espelt.
El llibre és un conjunt de dotze poesies que fan referència al veïnat de l’escala d’un edifici. A l’edifici hi ha cinc pisos i en cada pis dos habitatges més el replà i el terrat.
Cada poesia presenta un veí, una veïna. Cadascuna és una història que ens acosten als xiquets-es d’eixe edifici, recordant-nos eixe toc nostàlgic on el terrat es convertia en un lloc de trobades, jocs i confidències.
Hi ha poesies en forma de cançons, embarbussaments, repeticions, diàlegs i tornades que fan que aquest llibre resulte molt atractiu per llegir i rellegir. Pensat per a llegir en veu alta. Poemes per a cantar a l’escola. Una mica irregular i sense grans recursos poètics.
Utilitza vocables propis del dia a dia dels personatges representats, sense caure en barbarismes, sinó tot el contrari, en una tendresa i acostament cap a ells-es.
Les il·lustracions de María Girón són realistes, dolces, amables i acolorides que transmeten afecte i tranquil·litat, properes al món de la infància, realitzades amb tonalitats suaus destacant les cares tan expressives. Destaquem les tres dobles pàgines il·lustrades en tres moments del llibre i de l’edifici: al principi/carrer; a mitat/dins de l’edifici; al final/terrat.
Hi ha també, un interès per visibilitzar el protagonisme dels animals que viuen a l’edifici per davant de l’aparició de les persones.
Comentat en juny 2024