Només veure la portada amb molt de color i formes, entre elles, el títol ja ens dona una idea del contingut poètic del llibre. I si li donem la volta i llegim la contraportada, ja no hi ha dubte. EL JOC I L’HUMOR, MITJANÇANT LA POESIA, ESTÀ SERVIT.
Un llibre ple d’estratègies poètiques: onomatopeies, paraules incompletes, substitució de paraules, encadenats, desaparició de lletres, preguntes-respostes, embarbussaments, jocs d’espills.
JUGA amb les paraules, els disbarats, l’absurd, escrivint a l’inrevés, barrejant paraules i números, esborrant paraules o lletres…
JUGA amb els elements naturals: la boira, l’aigua, la petxina…
JUGA amb els sorolls
Tot barrejat amb l’humor i la sorpresa.
El poeta té un gran enginy i aconsegueix l’humor amb facilitat.
El component lúdic, juntament amb l’humor, és present en tot el llibre però també en alguns poemes requereix un temps de reflexió.
Són poemes que conviden a explorar, investigar els diferents jocs. Convida a escriure, reescriure i imaginar propostes creatives.
Pel que fa a la il·lustració cada poema ve encapçalat per una figura petita amb una lletra; en canvi, quan la il·lustració ocupa doble pàgina, l’humor i el joc també estan presents, i destaquen les taques acolorides, les formes surrealistes, el predomini d’un color ( verd, blau…).
Íñigo Astaiz és un poeta que beu de les fonts rodarianes.
Jugar a l’inrevés començant per l’animal més gran l’elefant que sospira curt fins al més petit, la puça que sospira llargament.
Poema homenatge a Munari aquell que diu “llegó el escarabajo al Polo Norte” (tot en blanc i un puntet negre).
Com a final, com a colofó de tot el que hem llegit, tenim l’índex, un poema en sí mateix escrit en vertical i on cada vers està format per una sola paraula.
Publicat en euskera en 2019.
Comentat: gener 2025