L’autor normalment utilitza en els seus textos estructures de tradició oral, en canvi, en aquest llibre s’allunya d’elles i ens presenta una història amb una tesi, una visió crítica de la vida en una gran ciutat on el trànsit, la contaminació, la pol·lució, sempre estan presents.
Antonio Rubio escriu una història fora de la realitat com plantejament literari. Amb molta imaginació, evidencia la contaminació de la ciutat optant per la utilització de l’energia neta, barata i renovable.
Defensa que altre món és possible, amb cotxes construïts amb fruites.
La història comença amb el principi de conte: Això era i no era… escrita en quartetes rimades.
Les guardes manifesten la rapidesa, el ritme de vida tan accelerat que porten les persones en contraposició amb la tranquil·litat de la xiqueta i de l’home passejant el gos.
Tenint en compte tot açò, la història es veu forçada, té poc d’aventura, risc, dificultat i complexitat.
Les il·lustracions d’Emilio Urberuaga són coloristes, utilitza colors intensos que cobreixen tota la pàgina, iròniques, realitzades amb molt humor. Cal destacar les figures humanes amb trets de caricatura, l’exageració i els plànols inclinats.
La traducció de Miquel Desclot és molt acurada.