El llibre comença amb un preludi de la mort. Teixó se’n adona que li queda poc temps i s’acomiada escrivint una carta als amics.
En aquest àlbum l’autora anglesa Susan Varley tracta el tema del dol, de la necessitat dels records de la persona que has estimat i ja no hi és.
El sentiment que experimenta cadascú vers qui ha mort és totalment diferent depenent de quina haja estat la seua relació. Un per un conten les vivències que han tingut i què ha suposat en les seues vides.
En aquesta història es destaca el tractament del dol col·lectiu. Compartir la pèrdua, l’absència d’un ésser estimat, ajuda a estar un poc menys trist.
Al text destaca el pas del temps. Crida l’atenció el temps que passa entre la mort del teixó i quan els amics parlen d’ell, el fan present i sempre està amb ells. Hi ha un recorregut emocional. Igual que s’observa el reconeixement de la gent gran per tot allò que saben i comparteixen.
És un llibre molt reflexionat. L’autora s’ha donat temps per pensar sobre el tema.
Va ser publicat per primera vegada en 1985.
Les il·lustracions enriqueixen el text. Són molt clàssiques i estan realitzades amb aquarel·la i plomí negre.
Comentat en juny 2021