Escriure des d’allò fosc.
Las cosas que perdimos en el fuego replega 12 contes de terror. Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973) es serveix d’aquestes històries per convidar-nos a una experiència lectora d’altíssima intensitat. L’escriptora argentina recrea per a nosaltres un món literari que pareix no conèixer límits.
L’autora explicita i detalla de forma exhaustiva situacions de violència física i mental extremes, com ara autolesions, suïcidis, desaparicions, assassinats… No és una literatura complaent ni còmoda.
De fet, enfrontar-nos sense treva a eixes situacions que traspuen maldat o autodestrucció pot produir el nostre rebuig i el dubte entre continuar o no amb la lectura.
Amb tot, per a altres, la lectura de Las cosas que perdimos en el fuego és addictiva. En part, per la mestria d’Enríquez per crear atmosferes on el fantasma, el monstre o la cosa sinistra cohabiten amb els personatges i la seua vida quotidiana. També perquè ens situa en el fructífer espai de la incertesa on el monstre, citant textualment a Stephen King “anuncia la fragilitat de l’ordre en què vivim que pot trencar-se en qualsevol moment”.
A més a més, aquests contes tenen un clar vessant psicoanalític. I en aquest sentit, la idea que és la nostra raó qui crea els monstres, amb els que dona forma a desitjos i pulsions inconscients o inconfessables travessa cada pàgina del llibre.
Una altra mostra de la qualitat d’aquesta narradora és la seua habilitat per donar cabuda i denunciar el dolor i la degradació d’una societat argentina traumatitzada per l’horror de l’última dictadura i el seu reguer de torturats, desapareguts i tot tipus d’atrocitats.
Per últim, és interessant remarcar el tractament de la violència de gènere que, encara que apareix en altres relats, assoleix en el relat que dona títol al llibre una dimensió molt especial. “Las mujeres ardientes” porten la reivindicació i el compromís de sororitat més enllà de l’imaginable per lluitar contra el maltractament que des de fa segles pateixen les dones.
Per concloure, la lectura d’aquesta col·lecció de contes pot seduir o no, però mai deixar-nos indiferents.
COMENTAT EN MARÇ 2021