Editat l’any 1992, però a Espanya no va arribar fins a 2010, editat per Alfaguara amb el títol de “Las
lechucitas” i en 2017 l’edita Kalandraka en les quatre llengües de l’estat. D’aquest autor irlandès, premi Andersen 2004, coneixem altres títols com Petit os, no dorms?, o ¡Ahí viene el malvado topo!
En
un arbre del bosc,
tres mussolets, la Sara, en Pere
i en Guiu, seuen i pensen i esperen
que torni la Mare Mussol.
És un àlbum magnífic per a primeres edats que deixa encisats tant als adults com a la gent menuda.
Inicia el relat amb la solitud en la nit de tres germans, punt de partida que relacionem amb la tradició, però s’allunya dels contes meravellosos perquè aquí no és el més xicotet qui marca l’acció. L’acció de la història es situa a la nit. Moment on trobem a faltar les absències. Moment en què apareixen les pors.
Els tres mussolets, de diferents edats, es queden sols al niu, la mare ha desaparegut… i cada un d’ells afronta aquest fet de manera diferent.
Els dos més grans fan suposicions raonables, parteixen del principi de realitat i en l’espera pensen que ha anat a buscar menjar, que tornarà aviat, que durà menjar deliciós, però el més xicotet no participa d’aquesta confiança, sols té un pensament: «vull la mama».
Fins que l’espera comença a fer-se massa llarga, i els més grans comencen a dubtar si a la mare mussol li haurà passat alguna cosa…, però la Mare Mussol torna i l’angoixa desapareix.
L’estructura està molt encertada i així passa també amb la il·lustració.
Comença i acaba amb la tranquil·litat del cau, amb la mare i els seus pollets.
Es dona una unió perfecta entre imatge i text. La distribució és sempre igual: una doble pàgina que integra un text molt curt situat a la part esquerra, amb diàlegs diferenciats segons els personatges, i a la dreta unes imatges realistes, amables i molt expressives dels tres mussols, sobre un fons del bosc a la nit. Les tensions emocionals es veuen reflectides en l’apropament o llunyania de cada plànol.
En definitiva, un magnífic àlbum per a primeres edats, delicat i emotiu que recomanem sense dubtes.
Comentat en març 2019