Kipling contava contes a la seua filla una nit i altra més. En 1902, tres anys després de la seva mort (quan només tenia 7 anys), va publicar-los amb il·lustracions pròpies.(Just so stories, Precisament així, ed. Joventut, 1998)
El que aquesta edició presenta és una selecció i adaptació de cinc dels contes de Kipling feta per Elli Woollard que els ha tornat a imaginar, però canviant el gènere original de prosa a poesia, utilitzant estrofes de quatre versos d’art major, la qual cosa l’obliga a fer un altre llibre. El resultat és una recreació correcta i respectuosa amb el treball de l’autor, que ajuda a aproximar els xiquets al treball original de Kipling, no pas a substituir-lo.
Els contes que ha triat són:
-
Perquè la balena té la gola que té
Una balena es menja tots els peixos. Només en queda un de petit que el convida a menjar humans.
Es menja un xiquet amb barca i tot (en l’original és un mariner nàufrag damunt un rai). El xiquet és espavilat. Li fa acostar-lo a la costa i després li clava la barca a la gola. Des d’aquell moment només menja els més minúsculs.
-
Perquè el camell té el gep que té
En principi el camell no té gep. Els animals treballen i mai el camell ajuda, sols diu «Ep. Ep, gepa per gep». L’encarregat diu que el deixen en pau, tot panxacontent. Però un geni màgic li col·loca una gepa.
-
Perquè el rinoceront té la pell que té
Un home es disposa a fer un pastís de groselles i ve el rino i se l’emporta.
L’home espera que li arribe l’oportunitat de castigar el rino. Quan aquest va al mar a banyar-se i es lleva la pell, se la farcirà de groselles.
-
El nen de l’elefant
En un principi no tenia la trompa tan llarga. Comença a preguntar a la resta i…
-
El gat que anava a la seua
Fa molt de temps, els animals anaven a la seua. Vivien en una cova un home i una dona. A poc a poc van domesticant-los, però el gat no deixa de ser salvatge ni tan sols quan mostra que sap cuidar meravellosament del nadó.
A la contraportada del llibre diu:
Meravellosament repensats per Elli Woollard
brillantment traduïts per Miquel Desclot
I bellíssimament il·lustrat per Marta Altés.
Nosaltres subscrivim fil per randa aquestes paraules, en les seues dos primeres afirmacions, però a l’hora de parlar de la il·lustració valorem un irregular treball, molt naïf, molt ingenu però poc emocionant en general.
Fem una menció especial a la traducció sempre exquisida de Miquel Desclot.
Comentat en febrer 2019