L’autora explica en una entrevista que vol que les seues novel·les continguen allò que deia Miguel Delibes que haurien de tenir totes les bones novel·les: personatges, paisatge i passió.
I de veritat ho aconsegueix.
Aquesta és una narració de personatges.
Extravagants, rars i desconcertants, però que tenen volum i credibilitat, es relacionen de forma tempestuosa, són desvalguts, pròxims a la bogeria, amaguen secrets …, però tenen veritat, perquè les seues extravagàncies i roïndats, fracassos i il·lusions… són profundament humanes.
El patró narratiu és el d’un viatge misteriós del qual no sabem res. Segons l’autora de Santiago de Compostela a una llacuna a no més de seixanta kilòmetres.
Són suficients perquè la història puga relatar també el temps, vellesa actual i records de joventut de la postguerra de les dues ancianes, Olvido i Bruna, ama i serventa que estan molt unides, sent tan diferents, per a compartir la seua solitud i transitar la seua bogeria amb companyia.
La maternitat, la vellesa i la llibertat, el dret a ser elles mateixes fins al final són aspectes que van marcant els diàlegs i el relat, però trobem altres molts aspectes que la novel·la explora de l’ànima dels personatges, els protagonistes i els secundaris, com el sexe, el fanatisme, la crueltat, la bondat…
Les estratègies literàries pivoten entre la fantasia i la realitat, entre l’humor negre i esperpèntic i la mirada cap als personatges desvalguts.
Homenatge a Cunqueiro i a la tradició gallega, és aspra i treballa els sentits (les olors, el món rural i els seus costums), les escenes memorables com el sopar amb totes les forces vives del poble, el trobament amb la policia, o el ritual de la costura, o el misteri del fardell que porten al cotxe… es queden impregnades a la memòria.
“Las inviernas” és el títol de la novel·la de Cristina Sánchez Andrade que ja vam recomanar en el seu moment aquest col·lectiu, per cert, també protagonitzada per dues dones difícils d’oblidar.
Excel·lent lectura que ens ha fet reconèixer la vàlua literària de l’autora i esperar més títols d’ella.
Comentat en novembre 2018