«Calders era una mena de Borges mediterrani. […] Era un escriptor de contes i narracions curtes imaginatiu i ocurrent, però sobretot una bella persona, cordial i senzilla».(Joan Brossa)
L’editorial ha fet una acurada selecció de diferents llibres publicats per Calders: Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i De teves a meves (1984) i li ha afegit unes il·lustracions molt suggeridores (dintre del corrent de còmic o novel·la gràfica).
Diu Comotto: “què redimonis faig il·lustrant un il·lustrador?” i és que la prosa de Calders és així: imaginació, fantasia i somni es fonen amb l’experiència quotidiana en un estil senzill i precís amb grans dosis d’humor i ironia: «Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.» (Fet d’armes).
Calders dona especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment. Els contes en la seua majoria no són fàcils (absurds, disparadors, generadors …). Fets extraordinaris, situacions del tot versemblants, de les quals esperem un desenllaç sorprenent…, quan ja has llegit alguns dels seus contes, t’enfrontes a la seua lectura amb un somriure esperant el moment on la ironia i la crítica sorneguera donen el toc amb el qual la història s’enlaira per damunt de la normalitat i la quotidianitat fent la seua escriptura especialment atractiva.
Per a Calders «La història és un malson del qual em voldria despertar», i enfront una realitat molt trista prova de fugir-ne amb aquesta imaginació, fantasia i humor. Un humor reflexiu i compromès. I mai jutja ni demana que jutgem les accions dels seus personatges, sols pretén que els entenguem, que ens posem en la seua pell.
Un humor que riu de situacions tan exagerades i surrealistes com ara l’home que tenia la seua vida al puny; un humor que riu de comportaments inusuals, com ara l’home que mata accidentalment a un desconegut i la forma que té de desfer-se del cadàver, o l’home tan capficat a les seues idees que és incapaç de canviar-les malgrat que l’observació de la realitat li demostra estar equivocat; un humor que riu de reaccions sorprenents, com ara l’home al qual li naix un arbre a la seua habitació o l’home que en tornar a sa casa troba que ja no hi és casa seua.
Un clàssic de lectura imprescindible.
Comentat en novembre 2017