EMOCIONA:
-
La història, contada per la nena protagonista (Scout): veu femenina amb la lògica de la infantesa i una visió qüestionadora. La seua mirada va descrivint, entre altres coses, el creixement del seu germà, Jem, i, també, el seu propi creixement.
-
El conflicte social sobre el racisme.
-
El missatge final: és necessari conviure amb les nostres incoherències i les nostres imperfeccions.
-
La crítica al fanatisme que sempre acaba en la barbàrie.
SORPRÈN:
-
L‘aparició final a escena del senyor Arthur Radley per a salvar els nens. Durant la primera part de la novel·la és un personatge amagat, inquietant, estrany, fantasmal.
FA RIURE:
-
La innocència de Scout que crea moments d’humor enmig del drama racista que sosté aquesta història: la festa a l’escola, els pantalons del nen enganxats a la reixa, ..
ENS AGRADA SOBRETOT:
-
Meravellosament escrita. A partir d’unes quantes pàgines on es narra el passat de la família Finch, el xicotet poble on vivien, la història comença amb “eixe va ser l’estiu en què arribà Dill”.
-
La forma de contar apropant-nos tot el voltant on succeeix l’acció: la tenda de V.J. Elmore, la família Ewel, la propietat de la senyora Henry Lafayette Dubise, la ferreteria de Tyndal … Apareixen sovint noms i cognoms que donen una credibilitat a la realitat de l’entorn.
-
Els personatges, estan molt ben descrits, clarament tipificats i creïbles.
COMPARTIM:
-
La crítica a l’escola: ironia sobre els mètodes d’aprenentatge i sobre l’actitud de la mestra. La confusió entre el sistema decimal i la pedagogia de Dewey (oposada a l’escola tradicional).
-
Els valors que l’advocat Atticus intenta inculcar a la seua família: veritat, honestedat, justícia …
Per tot això, és important la reedició d’aquest llibre antiracista. No deixeu passar l’oportunitat de llegir-lo.
Comentat en setembre 2017