Una vegada més hem de felicitar a Kalandraka per arriscar-se a editar llibres ja exhaurits, com la col·lecció del petit os, de Minarick, il·lustrada per M. Sendak.
Aquest consta de 4 històries senzilles amb diàlegs molt propers a la gent menuda.
El petit ós i el mussol: identificació del petit amb el pare i el desig de ser gran com ell. Destaca la importància del joc simbòlic amb els amics , per afrontar la realitat , imitar els pares, i sentir-se important en la família
«saps què? Ho farem veure. El tronc farà de vaixell i jo faré de pare Os. Tu pots fer de tu mateix i tots dos farem veure que pesquem.(pàg. 14)»
El pare os torna a casa: enumeració acumulativa de personatges engrescats per la notícia del fet que el pare torna a casa amb una sirena. Etapa del realisme màgic on tot el que desitge pot fer-se possible. El pare representa el realisme, les sirenes no existeixen. El conflicte el soluciona el pare desviant el desig cap a un altre objecte tan atractiu com les sirenes, els caragols marins.
Atac de singlot: diàleg amb tots els personatges al voltant dels remeis casolans per a curar-se el singlot.: beure aigua, mantenir la respiració…
La sirena del petit Os: «però jo havia dit potser …» diàleg sobre la sirena. Uns pares que segueixen el fantasieig del perit os, no intenten corregir-lo ni canviar la seua necessitat psíquica.
En resum:
La construcció de cada conte respecta moltíssim la tradició: enumeracions, acumulacions, anada i tornada,… són contes rodons, plens d’humor i tendresa, escrits amb molt d’afecte.
No són sols per a gent molt menuda, una persona adulta, a més de gaudir-ne trobarà reflectit tot un model de relacions amb la infància, tractada amb gran dignitat, on sobretot es reivindica la necessitat del joc i l’actitud de respecte envers l’autonomia infantil.
Parlen d’una realitat interna, de la necessitat del joc simbòlic, de la complicitat entre adults i nens, de la necessitat de la fantasia per a arribar a un creixement personal.
Comentat en març 2016