L’autor beu de les fonts de la poesia de tradició oral i dels clàssics. Moltes de les poesies són recreacions (Lorca, Machado, Juan Ramón, Góngora, la copla…), de vegades tan literals que costa veure l’empremta personal.
Absència de fil conductor, són poemes solts. El títol correspon al vers d’un poema. Certa irregularitat hi ha una primera part impactant, exquisida i de gran sensibilitat, i després afluixa un poc. Però manté sempre la musicalitat i el ritme.
Les il·lustracions de Fernando Vicente són aquarel·les molt delicades i suggeridores, que enriqueixen notablement els poemes.
Comentat en febrer 2014