Llibre antic que s’ha editat de nou. És un clàssic conte d’animals, on, tal com diu Rodríguez Almodóvar, el més feble utilitza l’astúcia per alliberar-se dels perills. El ratolí, el més feble, és enginyós i espavilat i aconsegueix enganyar a tots. Juga amb la por dels altres i amb la d’ell mateix.
Hi ha altres tres classes d’animals: el mussol que vola, la serp que s’arrossega i la guineu que camina… I el grúfal…, que recorda a “Donde viven los monstruos”.
Té una estructura rimada perfecta, d’anada i tornada, amb enumeracions i repeticions. Un llenguatge poètic, un text ric i coherent, en resum, un conte excel·lent.
Hi ha un desequilibri entre el text i les il·lustracions. El grúfal és un personatge molt encertat: divertit, tendre…, però la resta d’il·lustracions són prou convencionals i prescindibles.
En la traducció al català de l’editorial Destino de 1999 destacava el text rimat i poètic; en l’actual (en castellà i català de MacMillan, 2008), s’aprecien alts i baixos tant en la rima com en el ritme de la història. Sembla que en abril apareixerà una nova versió, en català, en Imaginàrium; confiem que la traducció s’assemble més a la de Destino.
Comentat en febrer 2014