El títol, ben curiós, és una exclamació que mostra un desig, expressat tal com ho fan les criatures, sense arguments, ni explicacions.
En la coberta no trobem ni el nom de l’autor/a, ni de qui il·lustra. En la contracoberta, el nom manuscrit de cadascú/na de les xiquetes i xiquets que han realitzat els dibuixos. Noms escrits en negre i en blanc el nom de Media Vaca, l’editorial on Vicente Ferrer edita els seus peculiars llibres des de fa 27 anys.
Llibres no subjectes ni a les modes, ni a les demandes de l’escola, ni a les del mercat.
Amb aquest llibre s’inicia la col·lecció AÚN APRENDO que fins ara té dos títols més.
Comencem la lectura amb un text informatiu dels estornells i una bella il·lustració realista de Lara Ottoaviani.
Tant la dimensió del llibre com els components materials són espectaculars (coberta entelada, paper gruixut, sense brillantor, impecable impressió).
Les pàgines següents mostren les propostes gràfiques que han realitzat les criatures (la majoria xiquets i xiquetes de 6 anys) de les diferents formes de volar d’aquests ocells que van inundar la ciutat de València.
S’inicia el relat com un conte tradicional:
“Un día, Trini Simó salió de su casa y vio en el cielo …”
Coneixem així la narració que acompanya als dibuixos dels xiquets i xiquetes amb preguntes o frases per explicar-los.
Els diferents plans s’alternen, a l’esquerra el text (fons roig i lletres blanques) amb els dibuixos a la dreta (fons blanc, imatge en negre i roig) junt amb dobles pàgines fins a arribar al final amb la imatge de Trini Simó (arquitecta urbana de la ciutat de València) i el títol QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS, que va ser també el títol del seu article en EL PAÍS en l’any 2003.
També tenim el retrat de cada criatura realitzat per altre component del grup dels participants en EL TALLER DE LOS PÁJAROS.
Taller i projecte explicat, detalladament, amb fotografies i amb la biografia de Trini Simó al final del llibre
L’impuls d’aquest llibre és el record i l’homenatge a ella.
Una proposta nova i carregada de continguts per a pensar en la ciutat i els seus problemes i les formes de resoldre’ls, però també una mirada respectuosa amb la infància i la seua manera de veure.
Aquest llibre ens revela l’apassionant projecte de convertir una xicoteta notícia de El País dels anys noranta del segle passat en un àlbum passant per un taller de creació plàstica on es mescla la reivindicació, l’homenatge i la visió de les criatures.
Comentat en abril 2025