La millor ressenya del llibre el pròleg de la traductora Corina Oproae on ens conta tot el procés que ha suposat la traducció.
L’ocell roig revola per tot el llibre on comença i torna a aparèixer al final. La passió, una crida a la vida, a la celebració de totes i cadascuna de les criatures de l’univers i de la pròpia poeta. Representant de l’ànima, la música del cos.
Ens convida a aprendre dels mestres de tota la vida:
De “l’òliba al matí fosc” / Del “rossinyol al sol ponent”/ Del “vent entre els
arbres”/ De “la remor de les ones”
Les lliçons dels mestres de tota la natura. La natura sempre present. Olorar, escoltar, sentir externa e interiorment. La natura:
Que et sacseja
Que et pregunta
Que t’enamora
Que et parla
Que t’ensenya
Que et fa recordar
Que et fa enyorar
Que et convida
Que et canta
Que et fa pensar
La natura dels essers petits i les coses petites, la natura com a escola.
La natura de la que l’autora també forma part.
L’ocell roig s’explica a si mateix:
…
I aquesta va ser la, meva veritable tasca, ser la
música del cos. Comprens? Perquè al cos sí que li cal
una cançó, un esperit, una ànima. I a la vegada, perquè tot funcioni,
A l’ànima li cal un cos,
I jo soc tant de terra com ho soc de la inexplicable
bellesa del cel
on m’envolo amb tanta lleugeresa, on soc tan benvingut, sí,
per això em van enviar, per ensenyar-li això, al teu cor”
Comentat en abril 2025