És un àlbum que ens parla de la necessitat de controlar les emocions, pel dany que podem causar en aquells que ens estimen i a qui estimem. Si bé la situació es dona entre una mare i un fill pingüí, la podem estendre a qualsevol relació afectiva i a qualsevol edat. Podem identificar-nos tant amb la mare que fa el crit com amb el fill. Tothom en algun moment es troba en alguna de les dues situacions, com a causant o com a receptor que no pot reaccionar.
I aquesta és la clau: quan no controlem la nostra ira, cal aprendre a reparar ( cosir) la desintegració causada i demanar perdó.
És un llibre publicat a Alemanya en l’any 2000. A diferència dels contes populars, tracta un conflicte intern, un tema psicològic, que necessita noves tècniques i maneres de contar. Utilitza com a instruments la des dramatització del conflicte a través de l’humor, la fantasia i el recolzament afectiu.
El narrador protagonista ens va relatant la seva experiència en primera persona, sense tenir la clau final, i convida el lector a seguir el mateix viatge participant de la seva perplexitat i desconeixement del que passarà finalment.
Els personatges s’impliquen activament per resoldre el problema:
• el protagonista es troba “desfet” però actiu, intenta caminar, cridar…, i no pot perquè “objectivament” no té amb què, tot està dispersat pel món, els ulls, la boca, etc
• la mare ha de recuperar els fragments pas a pas i cosir-los.
També ajuda a no dramatitzar i a comprendre’l millor la presentació en format àlbum amb uns dibuixos molt senzills i esquemàtics sobre unes taques de colors suaus, càlids i diferents segons la part del món on es troba (mar, desert, etc.). El text sempre a la pàgina de l’esquerra, precedint la imatge, excepte quan arribem al desenllaç de la narració, que la situa a la dreta.
En resum, és un llibre que participa plenament de les noves corrents (l’exploració els sentiments, nou format…) però que afortunadament no cau en la banalització ni en l’explicitació crua de l’emoció. Manté les constants transgressores dels anys setanta: humor, imaginació i saber contar.