Un llibre denúncia del que humanes i humans fem a la natura des de fa dècades.
L’atractiu del llibre comença amb un títol que ens anima a llançar les primeres hipòtesis sobre la història i una coberta – contracoberta formant una sola imatge: la nit i els animals amb la mirada cap amunt: un desig, una esperança en l’arribada de l’albada.
L’endinsament en la història es produeix gràcies a les imatges de gran nivell estètic, molt per damunt del text que, a vegades, es fa innecessari.
Caldria ressaltar alguns elements de la imatge:
-L’emotiu tractament del color que adquireix un paper narratiu des de la foscor a la claror.
-Les mirades dels animals que expressen la por i la tristor produïda per la foscor i el foc. Els animals miren a les lectores, ens mostren la seua por durant sis dobles pàgines i alhora ens interpel·len invocant-nos a presenciar el foc, els incendis, la destrucció del seu voltant, la desaparició dels boscos.
-La composició de les primeres pàgines orienta el sentit de la mirada i de la lectura; la direccionalitat esquerra-dreta que correspon a la marxa dels animals a la recerca de la llum.
Tanmateix, dir que el text resulta innecessari, pareix una mica atrevit, perquè aquest fa la seua aparició sorprenentment a través de la primera persona del plural; és a dir, el col·lectiu d’animals narren la seua història; els que caminen, els que volen, els que salten o neden s’uneixen en una queixa grupal i ens conten la seua fugida fins que arriben a la doble pàgina de la intensa llum i la calor ofegant on ens diuen: “aquesta no és l’albada que esperem”.
El text, en aquest moment, es presenta com necessari per assegurar la tesi de l’autora.
És un llibre acusador, de clares intencions i missatge esperançador: els seus diferents codis, visual i textual, permeten una relació empàtica amb la lluminosa idea de col·laborar urgentment perquè no desaparega la naturalesa, la seua casa, la nostra casa.
Comentat en juny 2024