Júlia, una nena de 10 anys, passarà les vacances d’estiu a un far d’Unst, a l’arxipèlag de Shetland a Escòcia, al mar del Nord.
Maura, la mare, és biòloga marina i investiga amb algues que descomponen el plàstic, però estudia també la relació entre l’Alzheimer i el creixement lent dels taurons de Groenlàndia. El pare és programador de fars. Tot això plegat els porta un estiu a un petit poble on Júlia s’enfrontarà a la malaltia mental de la mare que pateix un trastorn bipolar i al descobriment de l’amistat.
Serem testimonis d’aquest profund viatge emocional de la protagonista. Escrit en primera persona, la Júlia ens anirà mostrant el dia a dia de la seua família i també el seu descobriment de l’amistat gràcies a Kim, un xiquet de la seua edat, víctima d’assetjament.
La trama està molt ben construïda, avança progressivament. Amb gran sensibilitat i empatia, narra la inestabilitat de la mare de Juli, les pujades i baixades d’una malaltia tan complexa com el trastorn bipolar. L’obsessió de la mare per trobar el tauró de qualsevol manera, va donant pas a una espiral autodestructiva difícil de parar.
Es valent parlar d’aquests temes tabús dels quals mai es parla com és la salut mental i també és agosarat parlar de l’impacte del canvi climàtic als ecosistemes marins.
Utilitza aspectes simbòlics com el tauró i aquest fantasieig literari ajuda Júlia a assumir la relació amb els seus pares.
Les il·lustracions de Tom de Freston transmeten una gran sensibilitat, només tres tintes: blanc, negre i groc, per a descriure els somnis, dubtes i certeses d’una nena que reivindica el seu paper en el si de la seua família
De vegades sí que hi ha dibuixos relacionats amb la història que conta, però d’altres són xicotets detalls que obliguen a aturar la mirada, a descansar els ulls, a acompanyar el personatge en els seus somnis.