Reflexió d’una persona adulta (imaginària):
Qui no ha patit la manca de son perquè els fills volien jugar a la migdiada o quan s’havia fet de nit?
Qui no ha viscut el desplaçament al nostre llit ocupat pel més petit?
Ja,ja; de totes les maneres ja n’estic tip d’aquest manyaco, anomenat Chic. Fa de maldir, però li donaria tres calbots i au!, que deixe de molestar d’una vegada. No ho trobes natural?
En tot moment em sent identificat amb Fox: el que suporta aquesta pobra guineu quan el pollet Chic es fica al seu llit, el molesta contínuament sense deixar-li dormir i per acabar d’adobar-ho li toca dormir a terra.
Em trau de polleguera tanta tranquil·litat. Ja t’ho dic ara, que beneit!!
I, si no, quan Chic l’obliga a organitzar una festa d’aniversari per a ell i al final, li bromeja dient, tot d’una, que no és el seu aniversari.
Això, és molt fort!!!
Pense que Fox és un personatge condescendent, patidor i amb mooooolta paciència.
Això, us ho dic jo en confiança, però m’agradaria que quedés entre nosaltres, m’enteneu?
Reflexió des de la infantesa (imaginària):
Uau!! Quina enveja!!! M’agradaria tindre un amic com Fox.
Per una banda, fa tot el que li demana Chic. Per altra banda, li contesta a totes les preguntes que contínuament li fa:
què es pot fer amb un martell?
per a què serveix un clau a la paret?
L’astut pollet Chic és com nosaltres, tafaners de mena, que volem saber més, que som encuriosits , que estimem els objectes encara que siga un senzill martell.
Sí, pensem que Fox entén perfectament la nostra manera d’actuar:egoistes, preguntaires, moguts i entremaliats.
I, a més, ens agraden les sorpreses, sobretot si són dolces com ara el pastís de xocolata amb confits de color rosa i afectives com ara dormir al llit dels adults
Hem rigut prou quan Chic troba un martell i busca un clau, troba un clau i perd el martell; tot això, a través de la caixa màgica on apareix tot el que necessita. De debò que ho hem passat molt bé.
Reflexió d’un col.lectiu literari (gens imaginari):
Per a nosaltres que vivim a la frontera entre adults i infantesa, aquest és un llibre amb tres històries il·lustrat per l’autor, on Ruzzier deixa la seua empremta, manifesta la seua veu pròpia. Destaquem del llibre el seu format, la grossor de les cobertes, una coberta de color verd i una contracoberta de color sèpia. A la primera apareix la imatge que anuncia el que serà la tònica del llibre: l’eixerit pollet no deixa tranquil al rabosot.
I comencen les històries contades amb imatges ben emmarcades en vinyetes com als còmics i un text dins de bafarades ressaltat sobre un fons groc clar. Les imatges aporten expressivitat a les cares i als cossos dels personatges mentre el text narra cadascú dels contes. Text i imatges ens atrauen per la relació afectiva i d’humor entre els dos personatges.