Tu tornares a casa el 1949 vivint la postguerra i aquella experiència com a voluntària d’una missió humanitària en Étobon, al peu dels Vosges, va romandre a la teua memòria fins que va pugnar per eixir i convertir-se el 1957 en aquesta obra anomenada “Tres
presoners”.
Tu creares aquesta novel·la de personatges creïbles que ens donen una visió calidoscòpica. Tres formes de pensar diferent: Kòstia que va transformant la seua manera d’actuar cap a una adaptació a la vida en la comunitat francesa. Linsa que sent humiliació per tot allò per què està passant; només vol dormir i oblidar la seua existència. Franz, que manté un sentiment de superioritat de raça. No vol admetre la derrota. Sempre amb una “mirada inquisitiva i tenebrosa”.
Tu centrares la teua escriptura en els personatges femenins que representen el paper empàtic de les dones durant el temps posterior al conflicte armat. Un univers femení on, malgrat del patiment pels familiars morts, demostra una resiliència extraordinària.
Tu explicitares, a través dels diàlegs, la teua tesi sobre la guerra “els soldats no odiaven els enemics, els enemics eren els que manaven, els que deien avançar i atacar”.
“Un soldat és un autòmat. Ni pensa, ni sent, només obeeix”.
“Els soldats es veren obligats a participar en la guerra i no pogueren fugir, han de complir el deure sagrat i vessar la seua sang per la pàtria”
A través de les teues pàgines deixes clar la idea que la guerra mai està justificada. Tens una mirada antimilitarista sobre el sense
sentit de la guerra.
Tu no volgueres una literatura testimonial com les necessàries novel·les de Charlotte Delbo, et conformares amb una autobiografia
ficcionada en la que intentes salvar els supervivents siga qui siga el seu bàndol i narrar com continuar la vida després de l’horror de la guerra, com construir el present i el futur damunt les cendres materials i humanes.
Tu contares aquesta història amb belles i detallades descripcions utilitzant en algun moment la força de la mitologia com ara la mort de Linsa, el personatge més feble d’aquesta ficció.
Tu, atrapada a la gàbia franquista, visqueres anys grisos, sense cap aventura; però aquesta obra teua, en canvi, provocarà en nosaltres lectores un intens alè de vida.
Comentat en febrer 2023