Cada vegada amb més freqüència ens trobem amb àlbums que renuncien al codi textual i aquest és un d’ells.
Es narren les vivències d’un xiquet que viatja amb la família a casa dels iaios. S’inicia amb el recorregut en cotxe des de la ciutat al poble al costat d’un llac.
Aquesta invitació a connectar amb la natura està matisada per la nostàlgia dels records de la infantesa.
Les sensacions i les emocions de la criatura en el passeig pel bosc, la brisa dels arbres i la capbussada a l’aigua del llac, la pell assecant-se al sol i la nit amb un cel ple d’estrelles són diferents pàgines o dobles pàgines que ens fan compartir les mateixes sensacions. És molt sensorial.
Si a més a més li afegim la companyia d’un gos, la complicitat és fascinant.
Aquesta immersió en el relat amb uns colors neutres (blanc, negre, gris i algunes tonalitats en blau i ocres) ens incita a l’evocació d’eixos moments del contacte amb la natura.
Trobem molts detalls en cada pàgina que obliguen a explorar de forma serena cada una d’elles
El joc de la visió zenital d’una pàgina i en la següent la visió del xiquet just al contrari és magnífica.
La mirada de la criatura, el ritme amb el que ho viu (no oblidem que l’autora és oriental, una cultura que tradicionalment viu el que és sensorial d’una forma poètica), les percepcions davant de la natura i la forma d’il·luminar aquestes experiències és minuciosa, fresca i delicada i ens fa acompanyar al protagonista i produeix una immersió en el seu món.
És de gran interès reconèixer que és un àlbum sense text, on no tenim codi escrit, ni conflicte, i l’objectiu és detenir-se i retenir en la memòria la bellesa de la natura i els moments de la infantesa on es gaudeix d’ella.
“El pasado verano estuve unos días en un
pueblo junto a un lago. […] He realizado este
libro con el deseo de compartir aquella
serena emoción.”
Jihyun Kim
Aquestes són les paraules que l’autora coreana escriu al final d’aquest llibre que és el seu primer àlbum.