Benvingudes i benvinguts al Gran Teatre de la Vida.
No es deixen impressionar per la història dura i commovedora que trobaran, perquè això no és més que una fabulació, una ficció. Encara que podríem preguntar-nos: els mons que produeix la imaginació són més reals que la pròpia realitat?
Passen, passen i vegen …
Díhuit escenes que representen el recorregut dels personatges, “el viatge (altre llibre de migrants)” a cap lloc i la incertesa de si arribarà tothom.
Un espectacle a base de figures amb colors, la necessitat de supervivència, que ressalten sobre el fons negre de la nit o potser sobre el negre que simbolitza la foscor dels seus estats d’ànim.
Escenes habitades per figures gairebé antropomòrfiques gràcies als vestits i els objectes que els donen forma humana. Personatges que transmeten una situació amarga, desesperançadora i que mostren la mort, la fam, el desmai, el perill…
Aquestes imatges en forma teatral ens apropen a una revisió del grup social: La col·laboració i solidaritat que hi ha entre els que viuen el mateix patiment malgrat a ser diferents, la complicitat, la necessitat de compartir i l’enfrontament col.lectiu contra la mort.
Què impulsa a l’autora a voler fer aquest llibre? ¿Comunicar? Transmetre un indici de veritat? ¿Presentar-nos un reflex de la realitat amb les seues llums i les seues ombres?
L’absència de text no desllueix un guió interessant i una necessària història que contar. I així, al final, la foscor queda il·luminada per un arbre amb fulles de color que fan canviar el gest corporal dels personatges, el cap baix s’alça per a mirar un futur encoratjador i es converteix en un cant a l’esperança, en un projecte d’integració a través de l’art.
Senyores, senyors, la funció està a punt de començar.
Per favor, apaguen els seus telèfons mòbils i concentren la seua mirada en aquesta obra que us oferim.